En la primera obra que presentamos en esta edición, Cartas a un joven poeta, un joven con voluntad de poeta, Franz Xaver Kappus, envía sus mejores versos a un artista consagrado, Rainer Maria Rilke solicitando su opinión. En sus cartas de respuesta, Rilke no realiza una crítica literaria sino que se adentra en la esencia misma de la poesía y del arte: por qué escribir, por qué crear, qué y cómo buscar. La soledad y el sufrimiento como sustrato para el desarrollo del individuo. Un diálogo íntimo que cobra nueva vida en las Elegías de Duino que completan este volumen, diez poemas cuya temática oscila permanentemente entre la vida y la muerte y la relación del hombre con el mundo, y cuyo estilo lírico, sus simbólicas imágenes y reflexiones espirituales colocan a esta obra en la cumbre de la poesía universal.

Rainer Maria Rilke
Rainer Maria Rilke (Praga 1875-Valmont, Suïssa 1926) va tenir una llarga formació militar per imposició paterna, però tan bon punt va poder, va fugir de l’asfixiant ambient de Praga, per marxar cap a Munic, on va ingressar a la Universitat i va començar a estudiar Filosofia i Art. Amb el primer llibre ja publicat, Leben und Lieder (Vida i cançons), a Munic començarà la sèrie de peces teatrals amb Im Frühfrost (Als primers freds). L’any 1897, Rilke coneix Lou Andreas-Salomé, dona clau tant en la seva vida com en la seva obra. El 1902, a París, es converteix en secretari de l’escultor Auguste Rodin, que li ensenya a contemplar l’art com una experiència religiosa. Durant aquesta època, va escriure, entre d’altres, la que potser és la seva millor obra en prosa, Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), i poc després va publicar el llibre de poemes La vida de Maria (1913). Acabada la Primera Guerra Mundial, Rilke es traslladà a Suïssa, on s’hi va establir definitivament i on va publicar Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu (1923).